Relaxa’t amb Scrapbooking!

Estándar

“La gent que en fa es relaxa i és feliç”
“Vénen dones a fer tallers perquè els ho ha recomanat el metge”, diu una professora de treballs manuals
“Em tranquil•litzo com si fes ioga i a més trobo la complicitat d’altres dones”, expliquen algunes alumnes
“Si t’equivoquesno passa res perquè es pot improvisar”, diu la Susanna Merino, d’U3U
“Aquí ve gent per recomanació del metge”, explica la Susanna Merino, propietària de la botiga U3U de Barcelona, un dels establiments especialitzats en manualitats que a part de vendre fan tallers. I assegura: “Asseure’s en una taula amb un grup d’amigues i dedicar-se una o dues horetes a fer manualitats, sense cap altre objectiu que crear alguna cosa amb les teves pròpies mans i deixar de pensar en les altre coses, relaxa i fa feliç.” “Riem molt”, diu una assídua a la botiga, la Marta Forn, que diu que encara que en un principi no coneguis les altres dones que s’apunten a un taller “acabes amb una espècie de complicitat molt positiva”.
La Susanna, que és llicenciada en belles arts i fa tallers en una sala darrere de la botiga, assegura que l’scrap és apte per a tots els públics i que per això té tan bona acollida. “Si a una persona li dius que ha de fer una pintura potser dirà que no té aptituds. Però a retallar i enganxar tothom s’hi atreveix, perquè tothom de petit ha retallat i enganxat. Per això molta gent s’hi anima i un cop comença veu que se’n pot sortir”, diu. Explica que, a més, com que cada llibreta, àlbum o marc es va fent de mica en mica i no hi ha cap model a seguir, es pot improvisar molt. “Que t’equivoques i talles malament un paper…doncs n’hi enganxes un a sobre i queda perfecte. Que tenies una idea… doncs en fas una altra. No passa res”, explica.
“Jo no havia fet mai manualitats i realment no sabia si hi tindria traça, però he trobat que això és terapèutic. Aquí desconnecto. És com si fes ioga”, diu la Rosa Vergara, que ha après a fer scrap al mateix temps que la seva filla Júlia.
“Aquí vénen moltes mares amb els seus fills, i és curiós, perquè com que els nanos no tenen complexos són molt lliures i molt creatius. I veus les mares com s’alliberen… s’enfaden si s’equivoquen però es tornen com nenes quan una peça els queda bé. És com si s’intercanviessin una mica els papers i per una estona les mares tornessin a ser petites”, explica la Susanna.
Com que moltes persones porten objectes personals per tal de confeccionar les seves llibretes, en el fons aquests tallers no deixen de ser un moment oportú per a les confessions. “Aquí va venir una noia amb càncer i després d’uns dies va acabar traient-se la perruca, cosa que no feia ni a casa seva. No se la va tornar a posar. Va ser fantàstic”, recorden.
el punt avui. societat

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s